Cal enfonsar als funcionaris
Al web de la Generalitat, el president Artur Mas diu que creu en aquest país i en la seva gent, el que no diu és que tingui confiança, en cap moment, en els funcionaris i interins que presten els seus serveis a l'Administració i que treballen per a ell, pel seu govern i per a la Generalitat, així com per a la resta dels ciutadans de Catalunya, 230.000 funcionaris/interins concretament. No som suficients per a poder dur a terme amb celeritat les tasques que desenvolupem i som capaços de fer-ho, com per a sobre permetre que aquest home ens menyspreï.
En realitat som la força motora de la Generalitat i seguirem aquí quan ell ja no hi sigui, malgrat la imatge tranuitada que aquest govern vol donar de nosaltres, som molts els professionals que treballem a l'Administració Pública i ens sentim orgullosos d'això.
A l'entrevista realitzada a 8TV pel Sr. Cuní a la secretària de l'Administració i Funció Pública, Sra. Pilar Pifarré, comenta que cal transformar l'administració pública i anar posant-la al dia.
Podem fins i tot coincidir que és cert, de fet nosaltres, els principals implicats en el seu funcionament, som conscients d'això. Veiem tantes fugides en el sistema, tanta malversació de cabals públics, tants amiguets de tants càrrecs que el seu mèrit és pertànyer a un partit polític… que estem d'acord a les hores què cal fer reformes però, sorgeixen alguns dubtes, la veritat és que amb els polítics cal desconfiar, per començar des de la restauració de la Generalitat, que la major part del temps ha estat dirigida per CIU.
Qui va sembrar a les hores les bases del que és avui dia la Generalitat? Qui va estar durant anys en el poder per fer i desfer al seu antull en els òrgans interns? Tranquil·lament podem dir d'aquells fangs vénen aquests llots.
Podem aventurar una hipòtesi eixelebrada, potser és que durant els anys del tripartit s'ha desajustat la maquinària i CIU l'ha d'ajustar com qui es fa un vestit a mida per perpetuar-se en el poder. Perquè clar, que la Sra. Pifarré digui que durant el primer any s'han dedicat sobretot a modificar la part política i sobretot els càrrecs de confiança, doncs diguem que ja ens podem esgarrifar…
El Sr. Mas és l'actual president però, per quant de temps? És conscient que la gent va votat a CIU i, que quan ell ja no sigui president, CIU voldrà conservar la seva quota de poder?.
La regla d'or d'un polític és la supervivència, de la mateixa manera es pot aplicar a un partit polític i, CIU, sacrificarà abans a Mas que perdre la seva quota de poder.
Com i quan passarà això, de quina manera?
Bé, per a saber com acabarà aquesta situació primer cal saber com hem arribat a ella.
Crisi i oportunitat sempre han anat unides, podem dir que el tripartit no va guanyar les eleccions en el seu moment sinó que les va perdre CIU i, ara podem dir que CIU no ha guanyat les eleccions sinó que el tripartit va fer les coses tan malament que la gent va passar a un estat d’amnèsia col·lectiva sobre les seves accions anteriors i va tornar a CIU. En aquestes condicions un any abans de les eleccions ja se sabia que CIU sortiria com a força majoritària, calia planificar una jugada a llarg termini. Igual que el PP sap que no arreglarà la crisi espanyola en una legislatura i que haurà de convocar eleccions anticipades en la segona meitat d'aquesta legislatura.
Hi ha gent en les formacions polítiques capaç de traçar un moviment, un pla a 3-5 anys vista? Doncs si, hi ha gent perfectament capaç. Les persones mes capacitades per entendre a un polític són altres polítics.
Dins de CIU qui es pot veure beneficiat per l'acció indecorosa de Mas?
La resposta és fàcil, a veure, qui són les primeres espases de CIU?, qui està lluitant com a força emergent dins del partit?, qui ha lluitat per obtenir un lloc en les llistes?
Ara mateix se m'ocorre un nom però segur que surten més, candidats no li falten a CIU, en té de sobres.
Els que es mouen a aquests nivells de política són autèntics taurons, es barallen de manera salvatge per aconseguir quota de poder. Aquest tipus de gent és la que ha enlairat al Sr. Mas, l'han marcat unes directrius i l'han fet creure que està fent el correcte.
Una de les directrius seria picar als funcionaris, l'hauran dit va xaval “dóna una imatge de duresa, mostra't inflexible, dóna'ls amb el fuet que estan molt descontrolats”
A Catalunya hi ha molta gent descontenta, per què picar a aquest col·lectiu en concret?
Perquè manipulant hàbilment la situació es pot aconseguir un rèdit polític.
Durant anys als funcionaris se'ls havia mirat amb recel però ningú volia ficar-se en el descrèdit polític d'un enfrontament directe, i de sobte, tenim una reculada en drets salvatge. No és un ajust perquè hi ha crisi, no és una retallada econòmica perquè hi ha crisi, és alguna cosa completament inassumible.
Qualsevol treballador al que se'l pretengui treure entre un 15% i un 25% del seu sou en 2 anys, a part de tenir-ho congelat anteriorment i a sobre pretenguin aplicar-li 19 punts diferents de mesures de pèrdua de drets, estic segur que estaria cabrejat i molt.
Mas ho sap, com també sabia que hi haurien enfrontaments socials, de fet és el que està passant. No ens ha deixat cap altra sortida. Els representants sindicals s'han tornat ximples de sobte. Aquesta Administració no tenia cap interès a fer una negociació real i per això ha fet una pantomima, d'aquesta manera ha portat a sindicats i funcionaris a manifestar-se.
En aquesta situació als funcionaris se'ls ha donat un paper, primer se'ls porta a una situació inassumible en què se sap perfectament que saltaran i, després es manipula convenientment aquesta agitació social per canalitzar-la amb la finalitat d'aconseguir un rendiment polític, certament maquiavèl·lic.
Si algú té cap dubte de que això és així, és que no sap com funciona la política.
Als sindicats se'ls té controlats amb subvencions que un moment donat poden desaparèixer al capritx del poder polític de torn. Una de les raons que condicionen la fe de la gent en els seus sindicats és precisament veure que no són lliures i que estan més pendents de no perdre les seves subvencions que de defensar els drets dels treballadors. Cal reconèixer que al llarg de diversos anys els governs successius a Catalunya han fet un treball excel·lent amb els sindicats portant-los a un descrèdit progressiu. Als sindicalistes que destaquen se'ls pot oferir un càrrec, ja que per mèrits propis no arribarien a assolir-lo mai. Als delators que fan d'espia per compte de l'Administració també se'ls donen càrrecs als quals per mèrits i capacitats mai podrien accedir, i tot això és ‘vox populi’. Un govern que és capaç de fer tot això, és perfectament capaç de manipular una situació de crisi perquè acabi afavorint-lo.
L'estratègia de partit per garantir el funcionament de tot l'anterior hauria de ser la següent:
- Es col·loca a un home de palla que anem deixant que es cremi (Mas) i després quan estigui arribant al límit de credibilitat i aquesta situació pugui afectar al partit, doncs se substitueix per la figura que realment volíem col·locar en el moment exacte. Això deuria ocórrer aproximadament als 3 anys de legislatura i es deurien produir les condicions apropiades.
- Primer el polític que ens interessa ha d'estar al govern, després s'ha d'anar desmarcant de Mas, a poc a poc, però sense arribar al punt que Mas ho repudiï i quan sigui el moment propici desmarcar-se, crear una nova candidatura i fer una revinclada, fent petites concessions als funcionaris que tranquil·litzin al país i que li donin certa credibilitat. A hores d'ara la crisi hauria d'estar més o menys encarrilada i el polític hauria de tenir garantida dues legislatures, la vigent i la següent, assegurant la supervivència política de CIU en el poder.
La veritat és que mirant el conjunt sembla que l'actitud del Sr. Mas té sentit i obeeix a un pla preestablert.
Prefereixo pensar que en realitat al Sr. Mas l'estan manipulant vilment per poder col·locar en el seu moment al polític de torn que CIU tingui designat, que obeeixi als interessos del partit o simplement, que se'l pugui treure mes rendiment electoral.
Prefereixo pensar que aquest senyor esta manipulat, a pensar que ell solet s'ha begut l’enteniment i ha pres aquesta decisió, em refereixo a la decisió de fotre als funcionaris i ciutadans en general, perquè això significaria que és completament un negat.
En realitat és igual si ha pres la decisió o li han fet prendre, perquè el resultat serà el mateix. Dintre de 2 anys s'avançaran les eleccions, CIU nomenarà un altre cap de llista i els mateixos que emparen a Mas es tornaran acèrrims seguidors del següent. Dit d'una altra manera, CIU planifica una jugada mestra en la qual crema un actiu tenint el recanvi preparat, surt relativament indemne desgastant als sindicats i fent quedar malament als funcionaris i a més, fent-los quedar com els culpables de la situació quan en realitat són (som) les víctimes del seu joc polític.
Quin és el paper que haurien de fer els funcionaris en aquest context?
Crec que el paper dels funcionaris és precipitar els esdeveniments, veient que no obtindrem un interlocutor vàlid i disposat a negociar en aquesta legislatura, pot ser hauríem de començar a negociar amb el que realment tindrà el poder en uns 2 anys.
Amb qui hauríem de negociar a les hores? Que fem?, anem mendigant entre els polítics fent porres buscant algú que realment atengui a raons? Hi ha algun polític més disposat a negociar amb els funcionaris?
Com a funcionari crec que cal mobilitzar-se per a què el govern canviï d'actitud, o bé cedeixi el pas al seu relleu que segur estarà mes predisposat a negociar. Les mobilitzacions han de ser contundents, es a dir, fent la màxima pressió i si això significa paralitzacions i vagues generals, que així sigui.
A nosaltres no ens importa qui sigui el cap de llista, no ens importen les seves estratègies polítiques, el que ens interessa és que es negociï el millor pel nostre col·lectiu, amb les millors condicions.
Només volem treballar i prou, volem un govern que es preocupi dels seus treballadors, que ens valori com el principal actiu que té i que ens ofereixi unes condicions dignes de treball.
És demanar massa?
He prestat els meus serveis tant a l'empresa privada com a la pública, i puc parlar amb coneixement de causa perquè he estat als dos llocs. He treballat igual de dur amb totes dues, i estant com estic actualment a la pública se el significat d'aixecar-se a les 5 del matí per anar a treballar, treballar dissabtes, diumenges, festius, nocturns, torns de guàrdia etc. Ningú m'ha de dir com treballar, perquè demostro cada dia com s'ha de fer.
Aquell que vulgui negociar necessitarà propostes. L'Administració diu que no té propostes de negociació dels sindicats (tots sabem que això no és veritat) però si no té prou amb les proposades, si en vol més, ja li dono una de les meves:
"Deixin de tocar els ous als funcionaris, som treballadors no esclaus, l'esclavitud va quedar abolida però igual vostès no es van assabentar".
Què volem?:
- Volem una negociació real, no l'actual, els negociadors dels sindicats se senten acovardits per l'arrogància de l'Administració.
- En un escenari de crisi entenem que es pugui negociar la nòmina, però volem un pla a llarg termini, que quan la Generalitat recuperi els seus ingressos nosaltres recuperem la nostra capacitat, veient-se aquesta solament minvada temporalment.
Què no volem?:
- No volem variables en la nòmina que depenguin d'acords puntuals i que expirin en el temps, sinó que preferim consolidar la mateixa remuneració econòmica en conceptes no variables i que no puguin extingir.
- No volem perduda de drets, ja que ens ha costat molt aconseguir-los i no estem disposats a perdre'ls.
Crec que és el moment d'unir-nos tots a una, però massivament. És el moment de fer alguna cosa més que parlar i fer petites mobilitzacions que, com estem veient, no ens porten a cap lloc.
Em pogut comprovar que per part de l'Administració no hi ha cap intenció de concreció, ni molt menys d'avançar a les nostres propostes, que segueixen humiliant-nos, que l'única cosa que estan fent és marejar la perdiu.
Crec que ara no és el moment de decidir si els sindicats fan o no i, dintre d'aquests, si tal o qual persona a fet o desfet (aixó ja és decidirà a les properes eleccions sindicals). Ara és el moment de ser una sola veu, sense que importin les sigles i els seus representants.
Us proposo la unió total de treballadors públics, de sindicats i associacions, us proposo una acció mitjançant la qual el Govern i Administració comprovin, sense cap mena de dubte, quina és la nostra força, que no ens trepitjaran ni un sola vegada més, perquè estem decidits a defensar els nostres drets, la nostra dignitat, la nostra integritat i la nostra identitat.
LLUITEM!!!
PS: Sr Mas i Sr. Mas-Colell, mal pet us rebregui la beta dels calçotets, noiets!!!
Signat: Funcionari Universal
