LES NEGOCIACIONS D’UGTPER MINIMITZAR LA RETALLADA D’ALLIBERATSSINDICALS DIFICULTEN EL MANTENIMENT DE CONQUESTES HISTÒRIQUES A PRESONS
El proper dia 31 de desembre acaba la vigència de l’actualacord de condicions de treball del personal funcionari dels centrespenitenciaris. Us heu preguntat per què a mitjans d’octubre encara no coneixemla plataforma negociadora d’UGT Presons, sindicat que històricament semprel’havia presentada abans de l’estiu? Per què fins el passat mes de setembre novan fer referència a la necessitat de negociar una nova pròrroga? Per què arase’ns despengen amb un recordatori de conquestes històriques dels treballadorsi les treballadores de presons, conquestes fruit de lluites en les que, malgratla desvergonya amb que se n’apropien en el seu darrer escrit, poca participacióvan tenir els actuals dirigents d’UGT Presons?
La resposta és que des de la intervenció d’UGT Presons per partde la cúpula de la Federacióde Serveis Públics de la UGTde Catalunya, les decisions sobre el nostre sector ja no les prenen elstitelles que figuren com a responsables de Presons, sinó que es dicten des dedespatxos de gents que dediquen més temps a pensar a quin restaurant aniranavui a dinar que en la millora dels nostres horaris, que saben molt de dietes igens de què és el PINHO, que pensen que els treballadors i treballadores dePresons som privilegiats que hem acaparat conquestes indegudament... i, sobretot, que consideren que les negociacions a Presons han d’estar sempresupeditades als interessos generals... del sindicat.
I quins, són ara per ara, aquests interessos? La pèrdua perpart del partit germà del govern de la Generalitat, del’Ajuntament de Barcelona (entre d’altres) i de la Diputació de Barcelona,han creat seriosos problemes de funcionament al sindicat social-liberal.Aquestes administracions aporten una part importantíssima dels alliberats idels recursos de què es nodreix l’estructura d’UGT. Alguns, perquè són els que, amb l’EBEP a lamà, li corresponen, i d’altres (molts) gràcies a la generositat i flexibilitat delsanteriors governants. És fàcil deduir, per tant, què passaria si lesadministracions públiques catalanes adeqüessin el nombre d’alliberats al que ésestrictament necessari per garantir la correcta representació dels treballadorsi les treballadores.
Ens consta que aquesta és, avui en dia, l’autèntica negociació.I si algú no s’ho creu (nosaltres no demanem actes de fe, però, insistim, ensconsta que UGT està negociant minimitzar tant com pugui la retalladad’alliberats), que analitzi els indicis: Es correspon la mínima contundència dela reacció d’UGT davant les retallades del Govern amb la gravetat i profunditatd’aquestes retallades? Quan tan dura és l’ofensiva del govern de CIU contra elsdrets dels treballadors, per què UGT manté invariable la seva quota convergent (ens expliquem: malgratla vinculació entre UGT i PSC, el sindicat té històricament un cert númerod’alliberats totals i parcials – fins i tot membres de la seva executiva – quesón militants i candidats de CDC i utilitzen la seva condició d’alliberats sindicalsper treballar en les campanyes electorals del seu partit)? Per què ni la Generalitat, nil’Ajuntament i/o la Diputació de Barcelona han presentat encara plans de reducciódel nombre d’alliberats sindicals? La resposta a totes aquestes preguntes ésbastant senzilla: actualment, a la mesa de negociació autèntica, aquella de laqual ningú ens informarà, tots estan tantejant les forces de l’altra part iamenaçant. Els uns amb que la seva combativitat serà proporcional a ladisminució d’hores sindicals, i els altres amb que la retallada d’hores esmodularà segons l’actitud del seu interlocutor a les meses de negociacióoficials.
Quins gestos dels que ha demanat l’Administració a UGT afectendirectament a Presons? D’una banda, els merament econòmics: no cal estendre’ssobre el milionari estalvi que suposaria la reducció de les quanties que percebem pel PIPE i el PINHO. Parlem dereducció perquè aquest és un dels escenaris amb què es treballa en aquestesnegociacions: l’Administració posa sobre la taula (a les reunions oficials)l’eliminació d’aquests complements, UGT es mostra molt indignada, convoca unaconcentració de delegats i... aconsegueix que en comptes de perdre aquestscomplements només ens els retallin. D’altra banda, hi han reclamacions per partde l’Administració de caràcter més estratègic. Històricament, Funció Públicas’ha oposat a moltes millores aconseguides a Presons per por que servissin dereferent a d’altres col·lectius i sectors. Què ha posat sobre la taula (nooficial)?: exclusió del personal administratiu i auxiliars administratius del’àmbit de negociació del personal penitenciari, adequació de l’horari delpersonal d’oficines als horaris normals de la resta de departaments de la Generalitat,eliminació de l’acumulació de jornada als àmbits d’administració irehabilitació, desaparició en futurs acords de qualsevol referència a lapromoció en el propi lloc...
Sembla ser que les negociacions van per bon camí (és a dir, terriblement mal pels treballadors itreballadores) i pot ser que aviat comprovem com les mínimes retallades d’horesi alliberats sindicals sofertes fins araper UGT es reverteixen.
En aquest context, resulta particularment ofensiu el pamfletque amb el títol de Unitat davant lesretallades ha perpetrat UGT. Fidels al lema que millor els defineix (fetsno, paraules), ens tornen a explicar tot el contrari del que estan fent:
- Com poden parlard’unitat dels treballadors els qui han trencat i destrossat el Sindicat dePresons?
- Com tenen la pocavergonya de parlar de neteges ètniques i de que l’Administració vol fer foramolts treballadors i treballadores els qui han pactat l’expulsió de més de 200interins i interines (expulsions que, al contrari del que ens volien fercreure, no s’han acabat i continuaran properament)?
- Com poden acusar elsequips directius de forçar la incoació d’expedients disciplinaris, quan elsecretari d’organització de la FSP-UGT ha denunciat treballadors penitenciaris en nom de laseva organització i ha instat l’obertura d’expedients i informacions reservadescontra ells pel fet d’haver gosat dissentir de la línia d’ UGT?
- Com poden dir que lesconquestes que enumeren avalen la seva tasca sindical? Algú és capaç de dir enquina d’aquestes conquestes van tenir algun paper els actuals responsables dela delegació d’UGT a Presons? És especialment immoral que se les vulguinapropiar els qui, complint les consignes d’una cúpula sindical que mai va estard’acord amb elles, han forçat la marxa del sindicat dels delegats que si quehan participat en totes i cadascuna d’aquestes conquestes.
Quin és el sentit real d’aquest escrit?: enviar un missatge al’Administració. El missatge de que no consentiran més retallades?: no. Com hemdit, la negociació sobre el futur de les nostres condicions no es realitzaentre els sindicats de presons i el departament de Justícia, sinó entre lacúpula d’UGT i el departament de Governació dins de la seva negociació sobrehores i alliberats sindicals.
Per entendre l’autèntic missatge que es vol enviar al’Administració penitenciària, hem de tenir en compte el greu desgast sofertper UGT en el nostre sector des del cop d’estat intern que al mes de gener vadestruir el Sindicat de Presons. Com ha intentat frenar l’allau de baixes?:exigint a l’Administració mà dura contra els discrepants. Recordarem algunsfets:
- La denúncia contra elsseus ex-delegats disconformes amb la pèrdua d’autonomia del que va ser elsindicat de Presons d’UGT i els intentsde que l’Administració impedís la continuïtat de blogs i pàgines web crítics amb aquell sindicat.
- Les pressions fetesper UGT per a què es prohibís l’assemblea de treballadors de la Model i per a què esprenguessin mesures disciplinàries contra els promotors.
- La presència permanentdel màxim responsable d’UGT Presons (o, per ser més exactes, de l’home de palladel sindicat social-liberal a Presons), Xavier M., al gabinet de crisiinstal·lat al C.P. Quatre Camins per intentar impedir la realització del’assemblea conjunta de treballadors d’aquell centre i del C.P. Joves. Sónmoltes les persones que encara recorden els seus comentaris intimidadors sobreles possibles responsabilitats en que incorrerien no només els promotors, sinó també els assistents.
- Les insistentstrucades a la Direcció Generald’aquella mateixa persona, en Xavier M., exigint de forma quasi histèrica ques’obligués a retirar del C.P. Quatre Camins els fulls de recollida designatures en què es demanava (quina ingenuïtat!) que el seu sindicat ajudés ala cobertura dels serveis renunciant a l’ús de part de les moltes horessindicals de què gaudeix a Presons.
UGT responsabilitza l’Administració per no haver estat, en laseva opinió, prou dura, convençuts com estan els responsables d’aquell sindicatde que el seu desgast es frenarà sin aconsegueixen callar les veus crítiques.L’autèntica clau de l’escrit d’UGT es troba realment en la frase en què acusal’Administració de que dona cobertura ainiciatives que intenten trencar el front comú i la unitat que sempre hemdemostrat. Trencar el front comú i la unitat és, evidentment, discrepard’UGT, i donar cobertura a aquestes perverses iniciatives és no haver aplicatuna repressió tan contundent, extensa i implacable com la que li demanava UGT.
Aquest és, recordeu-lo, l’autèntic missatge d’UGT en aquestescrit a l’Administració: no està satisfeta amb el que considera insuficientimplicació d’aquesta en la repressió dels qui dissenteixen del sindicat. Laresta de l’escrit és el que ja hem dit (fets no, paraules): pura retòrica per aquè els no iniciats es perdin i nocaptin el que realment estan demanant.
Encara és difícil saber com acabaran totes aquestesnegociacions creuades (hores sindicals, PINHO, PIPE, horaris, exigència de màdura) però apuntarem, per acabar, un parell de fets objectius a valorarconjuntament amb el que ja us hem explicat: a UGT no l’interessa trencartotalment la baralla amb qui li paga les factures, i al govern, sempre que elsindicat és mostri raonable i flexible (és a dir, disposat a entendre ques’han de tocar els nostres drets i, sobre tot, les nostres retribucions) tampocl’interessa que es debiliti fins al punt de deixar forat per a què sorgeixinforces mnys disposades a deixar-se domesticar.
L’únic termòmetre de què disposarem els treballadors i lestreballadores durant les properes setmanes seran l’evolució dels crèditshoraris d’UGT i la intensitat de l’activitat repressora de l’Administraciócontra els col·lectius que es desmarquin de la línia d’aquell sindicat.
I, sobre tot, recordeu: quan s’acabi aquest procés i sapiguemel total de diners que ens hem deixat pel camí, hauríem d’exigir que es facipúblic el nombre total d’alliberats i d’hores sindicals d’UGT, Així, com amínim, podrem calcular quin preu hem pagat cadascú de nosaltres per cadaalliberat i hora sindical. A veure si a algú li segueixen quedant ganes decontinuar pagant la quota...
CRÍTIC-S (Col·lectiu Crític Sindical)
Barcelona, 19 d’octubre de 2011
