Resultados de la votación al pre-acuerdo

RESULTADOS DE LAS VOTACIONES AL PRE-ACUERDO

CENSO	3814
VOTOS	3494
SI	2242
NO	1167
NULOS	13
BLANCO	73

'Escrit consensuat respecte als incidents de B-2'

Agressión al MR-3 de Brians 2

¡¡¡SR PARÉS!!!  

¡¡ESTOS SON LOS PRIVILEGIOS DE LOS FUNCIONARIOS DE PRISIONES!!

Ayer, 31 de diciembre de 2011, cuando la mayoría de los ciudadanos de este país estaban en sus casas disfrutando de sus familias y preparando la última noche del año, un gran número de funcionarios de prisiones nos encontrábamos trabajando y a tres compañeros nuestros del MR-3 les tocó vivir un episodio de violencia que seguramente tardarán muchos años en olvidar, si es que consiguen olvidarlo. Dos compañeros, Jaume y José Luis, fueron brutalmente agredidos entrecancelas por un interno, situación que se agravó cuando se sumaron a la agresión varios internos más que se encontraban en el office y en sala de día. Nuestros compañeros tuvieron que ser atendidos por los servicios médicos del centro, de diversas contusiones y brechas en la cara de los puñetazos y patadas que habían recibido. Mientras sucedía esto entrecancelas, nuestra compañera Victoria, que se encontraba en la sala de día, se vió acorralada por un numeroso grupo de internos que se dirigían a la zona de entrecancelas de forma violenta, la escupieron, insultaron y empujaron hasta dejarla arrinconada en la puerta del módulo, a la vez que tenía que escuchar frases como “ vamos a matar a estos hijos de puta, que no salgan vivos de aquí”. Situación crítica, que finalmente tuvo un final feliz gracias a que nuestra compañera Carme, que se encontraba en el búnquer, reaccionó con rapidez y avisó a los jefes de servicio y compañeros que se encontraban en otros módulos trabajando, que se personaron de forma numerosa e inmediata pudiendo controlar la situación.

Al episodio violento vivido ayer en el MR-3, no podemos permitir que se le reste importancia; fue el preámbulo de un motín en toda regla, episodio que podría haber acabado de forma trágica. Dos de los internos, que fueron trasladados al DERT, llevaban pinchos en los bolsillos, y actuaron de forma organizada, como si el guión estuviese ya escrito.

Este sindicato, una vez más, vuelve a mostrar su más enérgico rechazo a este tipo de actos y se vuelve a solidarizar con nuestros compañeros, a la vez que se dirige a la Dirección de este centro instándole a que se cuestione por qué estos hechos pasan tantas veces en Brians 2, y si a lo mejor tendríamos que empezar a hacer las cosas de otra manera, por que ya van unas cuantas, y puede ser que algún día tengamos que lamentarnos. Esperamos conducciones, primeros grados y por supuesto elevación de los hechos a las instancias judiciales para que lo cataloguen como delitos de lesiones y atentado a la autoridad, no nos vale los típicos juicios de faltas. En nuestro sueldo no entra que nos toquen la cara.

También nos gustaría destacar, para aquellas personas que ponen en duda nuestra profesionalidad, que nuestros compañeros después de ser atendidos por los servicios médicos volvieron al módulo a seguir trabajando con entereza y profesionalidad, y hoy, día 1 de enero de 2012, el primer día del año, se encuentran de nuevo en el centro trabajando.

Está claro que vivir un episodio de estos no es ningún privilegio, pero lo que sí es un privilegio y un orgullo es tener unos compañeros como estos, y este sindicato se compromete, y espera que el resto de sindicatos secunden esta iniciativa de llevar acabo una serie de acciones para hacer públicos este tipo de hechos, filtrándolos a diversos medios de comunicación, y así mostrar a la opinión pública la realidad que vivimos los que trabajamos en prisiones.

Sección Sindical CSI·F Brians 2

San Esteve sesrovires, 1 de enero de 2012

Cal enfonsar als funcionaris

Cal enfonsar als funcionaris

Al web de la Generalitat, el president Artur Mas diu que creu en aquest país i en la seva gent, el que no diu és que tingui confiança, en cap moment, en els funcionaris i interins que presten els seus serveis a l'Administració i que treballen per a ell, pel seu govern i per a la Generalitat, així com per a la resta dels ciutadans de Catalunya, 230.000 funcionaris/interins concretament. No som suficients per a poder dur a terme amb celeritat les tasques que desenvolupem i som capaços de fer-ho, com per a sobre permetre que aquest home ens menyspreï.

En realitat som la força motora de la Generalitat i seguirem aquí quan ell ja no hi sigui, malgrat la imatge tranuitada que aquest govern vol donar de nosaltres, som molts els professionals que treballem a l'Administració Pública i ens sentim orgullosos d'això.

A l'entrevista realitzada a 8TV pel Sr. Cuní a la secretària de l'Administració i Funció Pública, Sra. Pilar Pifarré, comenta que cal transformar l'administració pública i anar posant-la al dia.

Podem fins i tot coincidir que és cert, de fet nosaltres, els principals implicats en el seu funcionament, som conscients d'això. Veiem tantes fugides en el sistema, tanta malversació de cabals públics, tants amiguets de tants càrrecs que el seu mèrit és pertànyer a un partit polític… que estem d'acord a les hores què cal fer reformes però, sorgeixen alguns dubtes, la veritat és que amb els polítics cal desconfiar, per començar des de la restauració de la Generalitat, que la major part del temps ha estat dirigida per CIU.

Qui va sembrar a les hores les bases del que és avui dia la Generalitat? Qui va estar durant anys en el poder per fer i desfer al seu antull en els òrgans interns? Tranquil·lament podem dir d'aquells fangs vénen aquests llots.

Podem aventurar una hipòtesi eixelebrada, potser és que durant els anys del tripartit s'ha desajustat la maquinària i CIU l'ha d'ajustar com qui es fa un vestit a mida per perpetuar-se en el poder. Perquè clar, que la Sra. Pifarré digui que durant el primer any s'han dedicat sobretot a modificar la part política i sobretot els càrrecs de confiança, doncs diguem que ja ens podem esgarrifar…

El Sr. Mas és l'actual president però, per quant de temps? És conscient que la gent va votat a CIU i, que quan ell ja no sigui president, CIU voldrà conservar la seva quota de poder?.

La regla d'or d'un polític és la supervivència, de la mateixa manera es pot aplicar a un partit polític i, CIU, sacrificarà abans a Mas que perdre la seva quota de poder.

Com i quan passarà això, de quina manera?

Bé, per a saber com acabarà aquesta situació primer cal saber com hem arribat a ella.

Crisi i oportunitat sempre han anat unides, podem dir que el tripartit no va guanyar les eleccions en el seu moment sinó que les va perdre CIU i, ara podem dir que CIU no ha guanyat les eleccions sinó que el tripartit va fer les coses tan malament que la gent va passar a un estat d’amnèsia col·lectiva sobre les seves accions anteriors i va tornar a CIU. En aquestes condicions un any abans de les eleccions ja se sabia que CIU sortiria com a força majoritària, calia planificar una jugada a llarg termini. Igual que el PP sap que no arreglarà la crisi espanyola en una legislatura i que haurà de convocar eleccions anticipades en la segona meitat d'aquesta legislatura.

Hi ha gent en les formacions polítiques capaç de traçar un moviment, un pla a 3-5 anys vista? Doncs si, hi ha gent perfectament capaç. Les persones mes capacitades per entendre a un polític són altres polítics.

Dins de CIU qui es pot veure beneficiat per l'acció indecorosa de Mas?

La resposta és fàcil, a veure, qui són les primeres espases de CIU?, qui està lluitant com a força emergent dins del partit?, qui ha lluitat per obtenir un lloc en les llistes?

Ara mateix se m'ocorre un nom però segur que surten més, candidats no li falten a CIU, en té de sobres.

Els que es mouen a aquests nivells de política són autèntics taurons, es barallen de manera salvatge per aconseguir quota de poder. Aquest tipus de gent és la que ha enlairat al Sr. Mas, l'han marcat unes directrius i l'han fet creure que està fent el correcte.

Una de les directrius seria picar als funcionaris, l'hauran dit va xaval “dóna una imatge de duresa, mostra't inflexible, dóna'ls amb el fuet que estan molt descontrolats”

A Catalunya hi ha molta gent descontenta, per què picar a aquest col·lectiu en concret?

Perquè manipulant hàbilment la situació es pot aconseguir un rèdit polític.

Durant anys als funcionaris se'ls havia mirat amb recel però ningú volia ficar-se en el descrèdit polític d'un enfrontament directe, i de sobte, tenim una reculada en drets salvatge. No és un ajust perquè hi ha crisi, no és una retallada econòmica perquè hi ha crisi, és alguna cosa completament inassumible.

Qualsevol treballador al que se'l pretengui treure entre un 15% i un 25% del seu sou en 2 anys, a part de tenir-ho congelat anteriorment i a sobre pretenguin aplicar-li 19 punts diferents de mesures de pèrdua de drets, estic segur que estaria cabrejat i molt.

Mas ho sap, com també sabia que hi haurien enfrontaments socials, de fet és el que està passant. No ens ha deixat cap altra sortida. Els representants sindicals s'han tornat ximples de sobte. Aquesta Administració no tenia cap interès a fer una negociació real i per això ha fet una pantomima, d'aquesta manera ha portat a sindicats i funcionaris a manifestar-se.

En aquesta situació als funcionaris se'ls ha donat un paper, primer se'ls porta a una situació inassumible en què se sap perfectament que saltaran i, després es manipula convenientment aquesta agitació social per canalitzar-la amb la finalitat d'aconseguir un rendiment polític, certament maquiavèl·lic.

Si algú té cap dubte de que això és així, és que no sap com funciona la política.

Als sindicats se'ls té controlats amb subvencions que un moment donat poden desaparèixer al capritx del poder polític de torn. Una de les raons que condicionen la fe de la gent en els seus sindicats és precisament veure que no són lliures i que estan més pendents de no perdre les seves subvencions que de defensar els drets dels treballadors. Cal reconèixer que al llarg de diversos anys els governs successius a Catalunya han fet un treball excel·lent amb els sindicats portant-los a un descrèdit progressiu. Als sindicalistes que destaquen se'ls pot oferir un càrrec, ja que per mèrits propis no arribarien a assolir-lo mai. Als delators que fan d'espia per compte de l'Administració també se'ls donen càrrecs als quals per mèrits i capacitats mai podrien accedir, i tot això és ‘vox populi’. Un govern que és capaç de fer tot això, és perfectament capaç de manipular una situació de crisi perquè acabi afavorint-lo.

L'estratègia de partit per garantir el funcionament de tot l'anterior hauria de ser la següent:

• Es col·loca a un home de palla que anem deixant que es cremi (Mas) i després quan estigui arribant al límit de credibilitat i aquesta situació pugui afectar al partit, doncs se substitueix per la figura que realment volíem col·locar en el moment exacte. Això deuria ocórrer aproximadament als 3 anys de legislatura i es deurien produir les condicions apropiades.

• Primer el polític que ens interessa ha d'estar al govern, després s'ha d'anar desmarcant de Mas, a poc a poc, però sense arribar al punt que Mas ho repudiï i quan sigui el moment propici desmarcar-se, crear una nova candidatura i fer una revinclada, fent petites concessions als funcionaris que tranquil·litzin al país i que li donin certa credibilitat. A hores d'ara la crisi hauria d'estar més o menys encarrilada i el polític hauria de tenir garantida dues legislatures, la vigent i la següent, assegurant la supervivència política de CIU en el poder.

La veritat és que mirant el conjunt sembla que l'actitud del Sr. Mas té sentit i obeeix a un pla preestablert.

Prefereixo pensar que en realitat al Sr. Mas l'estan manipulant vilment per poder col·locar en el seu moment al polític de torn que CIU tingui designat, que obeeixi als interessos del partit o simplement, que se'l pugui treure mes rendiment electoral.

Prefereixo pensar que aquest senyor esta manipulat, a pensar que ell solet s'ha begut l’enteniment i ha pres aquesta decisió, em refereixo a la decisió de fotre als funcionaris i ciutadans en general, perquè això significaria que és completament un negat.

En realitat és igual si ha pres la decisió o li han fet prendre, perquè el resultat serà el mateix. Dintre de 2 anys s'avançaran les eleccions, CIU nomenarà un altre cap de llista i els mateixos que emparen a Mas es tornaran acèrrims seguidors del següent. Dit d'una altra manera, CIU planifica una jugada mestra en la qual crema un actiu tenint el recanvi preparat, surt relativament indemne desgastant als sindicats i fent quedar malament als funcionaris i a més, fent-los quedar com els culpables de la situació quan en realitat són (som) les víctimes del seu joc polític.

Quin és el paper que haurien de fer els funcionaris en aquest context?

Crec que el paper dels funcionaris és precipitar els esdeveniments, veient que no obtindrem un interlocutor vàlid i disposat a negociar en aquesta legislatura, pot ser hauríem de començar a negociar amb el que realment tindrà el poder en uns 2 anys.

Amb qui hauríem de negociar a les hores? Que fem?, anem mendigant entre els polítics fent porres buscant algú que realment atengui a raons? Hi ha algun polític més disposat a negociar amb els funcionaris? 

Com a funcionari crec que cal mobilitzar-se per a què el govern canviï d'actitud, o bé cedeixi el pas al seu relleu que segur estarà mes predisposat a negociar. Les mobilitzacions han de ser contundents, es a dir, fent la màxima pressió i si això significa paralitzacions i vagues generals, que així sigui.
 

A nosaltres no ens importa qui sigui el cap de llista, no ens importen les seves estratègies polítiques, el que ens interessa és que es negociï el millor pel nostre col·lectiu, amb les millors condicions.

Només volem treballar i prou, volem un govern que es preocupi dels seus treballadors, que ens valori com el principal actiu que té i que ens ofereixi unes condicions dignes de treball.

És demanar massa?

He prestat els meus serveis tant a l'empresa privada com a la pública, i puc parlar amb coneixement de causa perquè he estat als dos llocs. He treballat igual de dur amb totes dues, i estant com estic actualment a la pública se el significat d'aixecar-se a les 5 del matí per anar a treballar, treballar dissabtes, diumenges, festius, nocturns, torns de guàrdia etc. Ningú m'ha de dir com treballar, perquè demostro cada dia com s'ha de fer.

Aquell que vulgui negociar necessitarà propostes. L'Administració diu que no té propostes de negociació dels sindicats (tots sabem que això no és veritat) però si no té prou amb les proposades, si en vol més, ja li dono una de les meves:
"Deixin de tocar els ous als funcionaris, som treballadors no esclaus, l'esclavitud va quedar abolida però igual vostès no es van assabentar".

Què volem?:

• Volem una negociació real, no l'actual, els negociadors dels sindicats se senten acovardits per l'arrogància de l'Administració.

• En un escenari de crisi entenem que es pugui negociar la nòmina, però volem un pla a llarg termini, que quan la Generalitat recuperi els seus ingressos nosaltres recuperem la nostra capacitat, veient-se aquesta solament minvada temporalment.

Què no volem?:

• No volem variables en la nòmina que depenguin d'acords puntuals i que expirin en el temps, sinó que preferim consolidar la mateixa remuneració econòmica en conceptes no variables i que no puguin extingir.

• No volem perduda de drets, ja que ens ha costat molt aconseguir-los i no estem disposats a perdre'ls.

Crec que és el moment d'unir-nos tots a una, però massivament. És el moment de fer alguna cosa més que parlar i fer petites mobilitzacions que, com estem veient, no ens porten a cap lloc.

Em pogut comprovar que per part de l'Administració no hi ha cap intenció de concreció, ni molt menys d'avançar a les nostres propostes, que segueixen humiliant-nos, que l'única cosa que estan fent és marejar la perdiu.

Crec que ara no és el moment de decidir si els sindicats fan o no i, dintre d'aquests, si tal o qual persona a fet o desfet (aixó ja és decidirà a les properes eleccions sindicals). Ara és el moment de ser una sola veu, sense que importin les sigles i els seus representants.

Us proposo la unió total de treballadors públics, de sindicats i associacions, us proposo una acció mitjançant la qual el Govern i Administració comprovin, sense cap mena de dubte, quina és la nostra força, que no ens trepitjaran ni un sola vegada més, perquè estem decidits a defensar els nostres drets, la nostra dignitat, la nostra integritat i la nostra identitat.

LLUITEM!!!

PS: Sr Mas i Sr. Mas-Colell, mal pet us rebregui la beta dels calçotets, noiets!!!

Signat: Funcionari Universal

Les mesures de contenció aprovades ahir pel Govern

Les mesures de contenció aprovades ahir pel Govern després de donar les negociacions per acabades amb els sindicats

Ja tenim les MESURES DE CONTENCIÓ I REDUCCIÓ DE DESPESES EN MATÈRIA DE PERSONAL (16/12/2011) aprovades per l'Administració a l'ATRI, aprovades ahir pel Govern després de donar les negociacions per acabades amb els sindicats, quina eficacia.

http://arhpa.gencat.intranet/irj/servlet/prt/portal/prtroot/ListadoNoticiasArhpa.inicio?itemId=2011/12/16/407&itemsPath=/arhpa/noticias/&backToInicio=false&principal=true

En resum, el que  més ens afectarà:

• El tema de la reducció de jornada i sou dels interins, es soposa que no, però ja veurem.
• Retallada de l'específic a les pagues extres.
• Eliminació del FAS.
• Eliminació de la bufanda, uf quin fred.
• Eliminació del pla de pensions.
• Icapacitat Temporal (IT). Aplicació de la reducció a partir dels 3 mesos de baixa per malaltia. Uf, com acabin treient el pipe, ho notarem en el dia a dia.
• Dies d'assumptes personals, ens treuen 3, passem a tenir 6.
• Eliminació dies de vacances per antiguitat.
• PIPE: es faculta a la mesa sectorial per negociar un nou complement retributiu per al personal penitenciari. Això és una porta oberta a sol·lucionar part del conflicte que tenim amb la DG. Esperem que ho sapiguen aprofitar.

Tot això i més aspectes que es detallen al document següent:

 

 

Respuesta al Icab y sus acusaciones

No me extraña que el ICAB haya hecho estas manifestaciones y acusaciones, no me extraña nada en absoluto.

Resulta que de las protestas de los funcionarios de prisiones sólo se hacen eco del tema de los recortes, pero también se reclamaban otros conceptos tan importantes como es la seguridad, el derecho al trabajo de interinos y un largo etcétera.

Con la acción de los manifestantes se vulneraron derechos fundamentales de los internos, ciudadanos y abogados, pero distinguidos señores, también son ciudadanos los funcionarios manifestantes y también se están vulnerando sus derechos a diario. También con la actitud del ICAB se provocan efectos negativos en un colectivo ya de por si castigado.

¿Han pesado ustedes que durante los servicios nocturnos sólo hay 20 funcionarios en un centro penitenciario como el de Ponent o La Model, con una población reclusa absolutamente masificada?.

¿Por que no defienden ustedes los derechos fundamentales de los profesionales agredidos durante el ejercicio de sus funciones, algunos de ellos con consecuencias físicas muy graves?, ¿y que me dicen del derecho a la propia imagen, que últimamente en este colectivo se está dañando tanto?, ¿y del derecho del trabajador de defender sus derechos?.

¿Por que no hacen ustedes declaraciones sobre la vulneración de derechos de los ciudadanos, ciudadanos en general, cuando nuestros políticos reciben pensiones vitalicias desorbitadas que además son compatibles con otros sueldos en administraciones públicas o empresas privadas?, ¿no es acaso una vulneración de los derechos fundamentales de los funcionarios la amputación de la nómina en más de un 15%, mientras que los altos cargos siguen percibiendo sus sueldos con recientes subidas de nivel para que el recorte les afecte lo mínimo posible?, ¿no es vulnerar el derecho fundamental permitir a altos cargos que realicen actividades privadas en su horario laboral en el sector público, cuando a un empleado de puesto base se le exige solicitar la compatibilidad para realizar cualquier actividad fuera de su horario laboral, ya que de no solicitarla incurriría en una falta grave?

Claro, entiendo sus manifestaciones y que deban actuar de esta manera, de no ser así podrían verse afectadas las subvenciones que ustedes reciben (Servei d'Orientació Jurídica SOJ 1.380.878,86€)(Servei d'Orientació Mediadora SOM) y otras ayudas por parte del Govern, aportaciones que personalmente encuentro millonarias, y que en tiempos de crisis y ante la petición de austeridad que reclama el Govern para con el sector público, dejan atónito a más de uno.

Ilustres profesionales permítanme dedicarles un refrán: Cuando las barbas de tu vecino veas cortar, pon las tuyas a remojar.

Ustedes se han posicionado del lado de los que tienen el poder, de los que les van dando “peixet”, pero tal como está el patio, y cuando ya no se pueda recortar más a los funcionarios de puestos base, también les tocará a ustedes.

 

Fdo.:Una interina

Carta a los otros (a los responsables penitenciarios)

Hola a todos:

He escrito una carta al Sr. Pares y los suyos pero no me la publican en los periodicos subvencionados por la Generalitat, a ver si es posible su publicación en este blog y de paso podeis darle la máxima difusión. 

Gracias y un saludo.

La carta: 

Quisiera expresar a través de esta carta mi total indignación con referencia a la respuesta de los responsables del sector penitenciario catalán han dado en cuanto a los hechos acontecidos el pasado viernes día 2 en la puerta de La Modelo. Me refiero a que la descripción que dicho departamento y en concreto el Sr. Ramón Parés hace de la situación es del todo errónea, algo que sin duda demuestra su ignorancia e incapacidad para gestionar no solo dicho departamento, sino creo que incluso su comunidad de vecinos. Quiero hacerle entender (algo que creo que se va a quedar en solo el intento) que los mayores responsables de situación actual en las prisiones catalanas no son los funcionarios del sector, los responsables de que puedan darse situaciones “ilegales” son casi exclusivamente el, sus antecesores, sus amos, los séquitos, cortesanos y cortesanas que les acompañan. Una vez dicho esto no me quedaré en esta simple declaración le explicaré el porque de ello: 

Los funcionarios de prisiones son los más interesados en que las cárceles funcionen y en que se respeten todas las leyes y garantías en ellas, puesto que algunos prácticamente viven en ellas o más bien “sobreviven” en ellas gracias a ustedes y su estúpida gestión basada en la más triste demagogia y en oportunas acciones de cara a la opinión pública. ¡Ustedes como el resto de la sociedad son los que no quieren saber nada de la cárcel! y es normal, por que les aseguro que la cárcel no es agradable ni para los que cumplen en ella su condena ni para los que cada día trabajamos “dentro” de ella.

Por otro lado me gustaría expresarle que se equivoca si piensa que nuestras reivindicaciones son exclusivamente de carácter salarial, pero es un error que se puede perdonar dado que es lógico que se de en alguien que desconoce totalmente a los funcionarios que trabajan a su cargo y que tampoco parece muy interesado en enterarse ni preguntar. La auténtica razón por la cual los funcionarios de prisiones están llegando a tomar estas desagradables medidas y créanme si les digo que se esta mejor en casa que recibiendo gomazos de los mossos (todo hay que decirlo muy a su pesar, por que saben que tenemos razón) es porque seremos los primeros en arrimar el hombro para que todo funcione, extra-limitándonos en nuestras funciones nuevamente para que todo el mundo pueda estar tranquilo y en renunciar a lo que haya que renunciar. Pero no vamos a permitir que se nos recorten todos nuestros derechos de una forma draconiana bajo amenazas y coacciones (como es evidente en sus declaraciones lo que pretenden hacer), no vamos a permitir que día a día se atente contra nuestra seguridad y dignidad para que personas como la mujer del señor Pares pueda cobrar lo que cobra después de ser ubicada “a dedo” en no se sabe que cargo ni con que méritos ni funciones. Y si desgraciadamente hay consecuencias que suceden y que nadie quiere cuando pedimos respeto es porque los que constantemente cruzan los limites de la justicia son ustedes que amparados en el hecho de que en alguna ocasión han pisado ese hemiciclo creado a imagen y semejanza de un “teatro”  insisten en situarnos a nosotros y a muchos otros como culpables de la crisis, que insisten en dar un uso político al linchamiento de funcionarios (algo que siempre esta bien visto) para poder justificar que hacen algo y de paso hacer olvidar a sus nuevos plebeyos que los culpables de que nadie llegue a fin de mes y cada vez haya más abusos son gente como como Ud. 

Añadiré que si se ha llegado a este punto no es por generación espontánea ya que son ustedes a los que yo personalmente he visto reírse en nuestras caras (y que conste que esto no es una frase hecha) cuando hemos intentado manifestar nuestra situación de la forma que ustedes consideran “legal”, puede  que ni siquiera se acuerden de que en esas ocasiones tenia en la puerta al 90% de sus trabajadores reclamando su atención ya que en cumplimiento de sus “legales” servicios mínimos solo deberían de haber los servicios máximos con derecho a manifestarse, es decir un 5%, pero estábamos allí se lo garantizo y nadie nos escucho, es más le repito que se rieron de nosotros. PUES BIEN SR. PARES lamentamos haber cambiado su humor de signo pero con ustedes no sirven ni las bromas las buenas intenciones, puesto que ustedes estas buenas intenciones no las han tenido nunca, seremos los malos si Ud. quiere, pero que sepa que se le ve el plumero y que a mi y a los demás no nos va a convencer así en la vida.

(T.A.B.)

De què es queixen els funcionaris de presons?‏

Des de que el passat divendres un parell de centenars de funcionaris de presons van tallar l’accés al CP Homes de Barcelona, més conegut com a presó Model, molta gent es pot estar preguntant quins són els motius que han provocat una resposta tant contundent per part d’aquest col·lectiu funcionarial i perquè han estat ells precisament els qui s’han significat més en la protesta laboral, atès que les retallades anunciades pel “govern dels millors” afecten a tota la funció pública.

Veiem quin és l’abast de la retallada i com afecta de forma molt especial als funcionaris de presons:

• Actualment, sense tenir en compte els triennis, un funcionari de presons tipus cobra, amb algunes petites variacions en funció de la destinació, uns 36.300 € bruts anuals. Més o menys el mateix que un mosso d’esquadra de l’escala bàsica amb nivell 3.
• Amb les retallades previstes aquest funcionari de presons passarà a cobrar un 15% menys, és a dir, uns 5.500 € bruts anuals menys, o el que és el mateix l’equivalent a 458 € mensuals.
• L’agent de mossos no escaparà a la retallada, si les coses es fan tal i com ha previst el Govern del President Mas perdrà aproximadament uns 3.280 € bruts anuals, o el que és el mateix un 9% del sou total.
• Aquest percentatge del 9% és aproximadament el mateix per a tota la funció pública de la Generalitat. No obstant, entre els funcionaris penitenciaris, els percentatges no són ni molt menys equivalents. Així per exemple mentre un cap d’unitat (C-19 i sou actual equivalent a un sergent) perdrà gairebé 6.000 € o gairebé un 15%, el director de la Model perdrà poc més de 6.200 €, el que representa menys del 9% dels 72.000 € que actualment rep.
• Evidentment totes aquestes retallades es fan després de que ja l’any passat es fessin altres que, en aplicació del Decret Llei 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic, van reduir de forma significativa les nòmines de tots els funcionaris.

A més a més cal precisar que el malestar d’aquest col·lectiu no només està motivat per raons econòmiques, ja que la contínua reducció de personal ha motivat que el grau de conflictivitat i inseguretat a l’interior dels centres s’incrementi notablement. Aquesta realitat es manifesta amb més agressions per part dels interns i un creixent clima de tensió motivat, en molt bona mesura, pel fet que en una galeria de la Model prestin servei en cada torn de matí o tarda només 4 funcionaris quan el nombre d’intern pot ser tranquil·lament de 300 o 400, o 3 per 200 interns als CP Brians 1 i 2 o a Quatre Camins, o fins i tot 2 funcionaris i 150 interns al CP Lledoners. Interns que com és fàcil d’imaginar si estan allà tancats no és per la seva bona conducta i respecte de les lleis. En resum, el grau de penositat és elevat i el risc s’incrementa dia rere dia, no obstant el percentatge d’absentisme és dels més baixos de tota l’administració.

La manca de personal té un altre serrell interessant que convé tenir en compte. Al llarg de l’any 2010 es van fer oposicions per a l’accés al cos. Les persones que van superar les diverses proves i exàmens de l’oposició es van incorporar al curs selectiu de l’ISPC a Mollet i finalment van haver de fer les pràctiques, també selectives, als centres penitenciaris. Una vegada superat tot el procés només la meitat d’ells van ser nomenats funcionaris i es van incorporar a les seves destinacions, la resta van quedar en situació d’expectativa de nomenament i bona part d’ells avui dia continuen en aquesta situació, en l’atur i, en alguns casos, patint les conseqüències més dures de la crisi econòmica en haver esgotat totes les prestacions. Fins i tot algun d’ells ha perdut el seu pis ja que va haver de deixar la feina que tenia per poder fer el curs i les pràctiques, i desprès s’ha trobat que en no ser nomenat no té cap ingrés, no pot tornar a la feina anterior i no pot pagar l’hipoteca. El Govern manté no obstant tancat el nou centre penitenciari de Figueres, totalment construït i a punt per ser obert, adduint falta de pressupost i pagant mensualment un lloguer d’un milió d’euros en concepte de dret d’ocupació.

Finalment un comentari relatiu a la pèrdua de drets laborals. Entre les mesures previstes per Funció Pública per a tots els funcionaris de la Generalitat, s’inclouen la suspensió del Fons d’Acció Social, la suspensió de l’abonament del complement de productivitat i la suspensió de l’aportació al pla de pensions, mesures totes elles de caràcter econòmic que tindran conseqüències que caldrà afegir a les ja vistes abans. Però també es contemplen altres que no representaran retallades econòmiques i sí en canvi la pèrdua d’importants drets dels treballadors com ara la flexibilitat horària, la reducció horària per tenir cura dels fills o la modificació dels dies d’assumptes personals, drets especialment importants en el cas d’aquells que, com els funcionaris de presons, els mossos, els bombers o els agents rurals treballen per torns, les 24 hores i els 365 dies de l’any, i no gaudeixen d’horaris normalitzats de 8 a 15 hores i caps de setmana i festius lliures.

Reunió de la Mesa General

Us informem de la reunió d'avui de la Mesa General.

Desmentir primer de tot, que s'hagin trencat les negociacions.

L'Administració s'ha aixecat de la Mesa, després de lliurar un trist full, el qual s'adjunta, que no clarificava gens les xifres.

El que és una mostra d'immaduresa total (qui s'imagina unes mesures tant dures sense mobilitzacions!) és que l'Administració per aquest motiu hagi d'abandonar la reunió.

En realitat no tenien bé, ni complertes, les dades.

No passa res. No sóm nosaltres els que tenim pressa per implantar les mesures.

Esperem nova data de reunió, i ja us seguirem informant.

I per, descomptat, les mobilitzacions aniran a més. Tots i totes ens hi juguem molt, i no sols en retribucions sinó també retrocedir 30 anys en drets.

Aquí teniu el comunicat de prema unitari:

Posicionament unitari dels sindicats presents a la Mesa de la funció pública

Els sindicats de la Mesa de la Funció Pública destaquen la poca voluntat negociadora de la Generalitat

Aquest matís’ha tornat a reunir la Mesa de la funció pública de Catalunya on l’administració ha tornat a presentar un ventall de dades incompletes. Dades que no permeten avaluar l’impacte en les plantilles i en els salaris. Aquest posicionament no permet negociar als representants de més de 230.000 treballadors i treballadores les mesures que vol adoptar el govern.

Els sindicats de la Mesa han demanat les dades i la concreció de les mesures.Al cap d’un parell d’hores de reunió la Generalitat s’ha aixecat de la mesa argumentant que no negociava mentre hi hagués un conflicte obert en una de les presons catalanes.

Els sindicats volen deixar molt clara la seva voluntat de negociar, però també destaquen que la Generalitat aprofita qualsevol excusa per interrompre la negociació el que fa sospitar la seva poca voluntat per arribar a cap acord.

Salutacions

Àrea de Comunicació

FSC-Sector Generalitat

CCOO de Catalunya

Resposta a les declaracions del Director General

Hola a tothom,

Veien que els sindicats no fan la feina que els hi pertoca, encara que no ve de nou tot plegat, vull des de aquets blog, (si volen publicar-ho), donar contesta a les paraules del Director General sobre els privilegis dels funcionaris.

Privilegis Sr. Parés?

I si fem la afirmació: Els polítics tenen massa privilegis.

No Sr. Parés, els funcionaris tenen en molts casos condicions laborals que haurien de ser comuns per a la resta de treballadors. Condicions que permetin conciliar la vida laboral amb la familiar. Així que no tenen privilegis, sinó condicions laborals que haurien de ser la norma i que molts desitjarien.

Defineixi'm "privilegi Sr. Parés". Cada treball té els seus.

L'afirmació em sembla populista, tendenciosa i malèvola. El funcionari mitjà ha triat tenir una seguretat. Seria alguna cosa semblat a "homo mediocritas", mai serà ric. En època de vaques grosses segueixen cobrant el mateix. I llavors ningú pregunta: Creuen vostès si hem de pujar el sou als funcionaris? No obstant això, vostè i diversos membres de la seva família també són empleats públics, doncs animo a tothom a aconseguir aquests "privilegis", però és clar, els seus son superiors. Tots podem ser-ho. Ànim!

Fa uns anys, quan qualsevol nyaps o treballador de la construcció, sense experiència ni estudis, cobrava 3000 euros al mes i/o a la setmana, ningú volia ser funcionari perquè ells es consideraven constructors. Jo, després d'estudiar una llicenciatura, un postgrau i unes oposicions, cobrava 1200 euros i alguns em deien que no entenien què feia treballant a presons si podia aspirar a molt més i guanyar més calés. Ara, amb el sou retallat al 2010, cobro 1125 euros i sembla ser que sóc afortunat/ada i tinc certs privilegis que tothom voldria. No és increïble? Quina barra!! Sincerament, pobrets tots aquells treballadors que van guanyar molts diners, i ara sense feina?. Que poques coses deuen saber fer per envejar tant als funcionaris, i tots aquells “politic-funcionaris” del tres al quart que volen posar-se medalles aprofitant-se de la situació actual creient-se que tindran de per vida la glòria divina.

Ara resulta que els funcionaris som uns empestats.

Entenc la frustració de molts dels meus companys, que es troben qüestionats i rebutjats per la societat d'una forma totalment injusta. Cal mirar cap a altres costats, el problema no està en els funcionaris, sinó en els corruptes, els especuladors, els mals empresaris, els banquers, els polítics...

Es manipula l'opinió pública per legitimar les retallades en salaris. L'estalvi en l'Administració Pública no passa per retallar el Capítol I dels pressupostos. Anualment es publiquen els Pressupostos generals on podem comprovar quins capítols abasten més despesa.

Cal estalviar, doncs estalviem, però tots, començant pels alts càrrecs de l'administració, menys cotxes oficials, com per exemple el seu Sr. Parés, menys dietes i VISES a càrrec de l'administració, és un petit exemple. Però és clar, això no és popular i va en contra del Cap, és molt més populista i millor per tots vostès posar a la societat en contra dels funcionaris, perquè per a vostès som una xacra social.

Sembla ser que pateix vostè de memòria selectiva, deu ser una qualitat molt importat quan s’arriba a Director General, perquè no fan tant de temps es trobava treballant com a jurista en un centre penitenciari, tenia el mateix judici de valors sobre els funcionaris?.  

Quina llàstima Sr. Parés ara és el que digui l’amo veritat?.

I.G.M.

El tiempo me dará la razón

El Sr. Artur Mas acaba de anunciar nuevos sacrificios para la población catalana. Otro mazazo al pueblo que le ha votado.

Bajará el sueldo de los funcionarios públicos, aumentará tasas, subirá las matrículas de la universidad, incrementará la factura del agua y el precio del transporte público y algunas medidas más que está estudiando para producir una fractura social.

En mi opinión todo esto causará el efecto contrario al que pretende conseguir:

-Los empleados públicos, generalmente grandes consumidores, se ajustarán el cinturón y prescindirán de gastos superfluos: dejarán de acudir a bares, restaurantes, cines, teatros, los que fuman y/o beben lo dejarán o disminuirán notablemente el consumos de tabaco y alcohol, se borrarán de gimnasios, gastarán menos en teléfono, comprarán menos ropa, viajarán menos, alargarán la vida de su automóvil , algunos más atrevidos no pagarán en el transporte público, etc.

Su cesta de la compra constará de lo más básico y de muchas marcas blancas.

En definitiva: el consumo se verá resentido porque los que todavía pueden gastar un poco dejarán de hacerlo.

-Esto aplicado a los que no tienen el puesto de trabajo garantizado o están en el paro se torna mucho más grave: además de hacer lo mismo que los empleados públicos, los más desfavorecidos se van a encontrar con que no tienen nada que perder, porque ya están en la miseria. Si un cabeza de familia tiene que alimentar a los suyos tiene muy claro de donde va recortar gastos. Utilizará la picaresca e incluso puede llegar a delinquir activa o pasivamente porque no tiene más remedio que seguir viviendo. Dejará de pagar hipoteca, alquiler, rescindirá seguros de coche y del hogar, se "colará " en los transportes públicos, engrosará el volumen de economía sumergida, cometerá atracos, etc.

El horizonte pinta muy mal porque los de abajo vemos que cada vez somos más pobres y los de arriba cada vez más ricos. Y si lo que quieren los gobernantes es que las cárceles se llenen de desesperados lo van a conseguir.

TODO ELLO PORQUE LOS QUE MANDAN NO SE ATREVEN CON LOS GRANDES ESPECULADORES, DEFRAUDADORES Y SISTEMAS FINANCIEROS QUE SON LOS QUE MUEVEN LOS HILOS.

Mi diagnóstico es que, cuanto menos, la economía sufrirá un frenazo importante. Esto se puede interpretar como una revolución silenciosa. DESPUÉS PUEDE VENIR OTRA MÁS VIRULENTA.

Yo soy funcionario y creo ganarme el sueldo honestamente y he agachado la cabeza cuando me han recortado mis ingresos, pero ya he comenzado a poner en práctica el consumo de subsistencia, porque mi dignidad me dice que no debo dar a ganar un euro de más a nadie.


QUE PAGUEN LOS QUE TIENEN QUE PAGAR. LOS CIUDADANOS DE A PIE NO SOMOS CULPABLES EN ESTE JUICIO SUMARÍSIMO.

EL TIEMPO ME DARÁ LA RAZÓN.

A. D-D. P.

Per a tota la plantilla

SINDICATO ACAIP

Hola.

Ahora los sindicatos están haciendo una pantomima de algo que ya está todo dispuesto y hablado.

La cuestión es qué vamos a hacer nosotros, los que estamos hartos de los sindicatos que se supone nos representan, y que en esta llamada a la movilización no hay una sola disculpa ni una sola señal de que acabarán los desmanes ¿vamos a luchar para que ellos puedan permanecer en sus sillitas de liberados? ¿para que puedan continuar mamoneando con los cursos y las jefaturas?

Después de las denuncias y revanchas que los sindicatos han tomado con muchos de nosotros, hemos llegado a la conclusión de que necesitamos una cobertura jurídica. Necesitamos luchar con las mismas armas. Necesitamos honestidad e integridad en el mundo sindical.

Creemos que necesitamos montar nuestro sindicato. Por ello, algunos de nosotros hemos contactado con ACAIP.

ACAIP es el sindicato de prisiones mayoritario en España. Tiene una larga historia de honestidad. Como sindicato en Catalunya podríamos tener absoluta independencia, ya que nuestro marco jurídico es distinto y nuestros problemas diferentes.

Necesitamos gente que quiera implicarse. Necesitamos gente en todos los centros penitenciarios de Catalunya. Buscamos gente que no se plantee liberarse ni tan siquiera tener horas sindicales. Gente que quiera combatir la mafia sindical catalana.

El día quince de Noviembre vendrá a Barcelona el presidente de ACAIP de España para hablar con nosotros. Preparamos el desembarco de ACAIP en Cataluña, en cualquier caso, será una opción sindical diferente.

Todo aquel que quiera venir está invitado. Necesitamos vuestra ayuda.

Pasarlo a vuestros contactos, comentárselo a aquel compañero que sabéis está interesado en la lucha...

Si estás interesado, contacta con entrecancelas@gmail.com

Envíanos tu nombre, e-mail y si quieres, un número telefónico de contacto.

Un saludo

Pròrroga de l'acord i hores sindicals

LES NEGOCIACIONS D’UGTPER MINIMITZAR LA RETALLADA D’ALLIBERATSSINDICALS DIFICULTEN EL MANTENIMENT DE CONQUESTES HISTÒRIQUES A PRESONS

El proper dia 31 de desembre acaba la vigència de l’actualacord de condicions de treball del personal funcionari dels centrespenitenciaris. Us heu preguntat per què a mitjans d’octubre encara no coneixemla plataforma negociadora d’UGT Presons, sindicat que històricament semprel’havia presentada abans de l’estiu? Per què fins el passat mes de setembre novan fer referència a la necessitat de negociar una nova pròrroga? Per què arase’ns despengen amb un recordatori de conquestes històriques dels treballadorsi les treballadores de presons, conquestes fruit de lluites en les que, malgratla desvergonya amb que se n’apropien en el seu darrer escrit, poca participacióvan tenir els actuals dirigents d’UGT Presons?

La resposta és que des de la intervenció d’UGT Presons per partde la cúpula de la Federacióde Serveis Públics de la UGTde Catalunya, les decisions sobre el nostre sector ja no les prenen elstitelles que figuren com a responsables de Presons, sinó que es dicten des dedespatxos de gents que dediquen més temps a pensar a quin restaurant aniranavui a dinar que en la millora dels nostres horaris, que saben molt de dietes igens de què és el PINHO, que pensen que els treballadors i treballadores dePresons som privilegiats que hem acaparat conquestes indegudament... i, sobretot, que consideren que les negociacions a Presons han d’estar sempresupeditades als interessos generals... del sindicat.

I quins, són ara per ara, aquests interessos? La pèrdua perpart del partit germà del govern de la Generalitat, del’Ajuntament de Barcelona (entre d’altres) i de la Diputació de Barcelona,han creat seriosos problemes de funcionament al sindicat social-liberal.Aquestes administracions aporten una part importantíssima dels alliberats idels recursos de què es nodreix l’estructura d’UGT.  Alguns, perquè són els que, amb l’EBEP a lamà, li corresponen, i d’altres (molts) gràcies a la generositat i flexibilitat delsanteriors governants. És fàcil deduir, per tant, què passaria si lesadministracions públiques catalanes adeqüessin el nombre d’alliberats al que ésestrictament necessari per garantir la correcta representació dels treballadorsi les treballadores. 

Ens consta que aquesta és, avui en dia, l’autèntica negociació.I si algú no s’ho creu (nosaltres no demanem actes de fe, però, insistim, ensconsta que UGT està negociant minimitzar tant com pugui la retalladad’alliberats), que analitzi els indicis: Es correspon la mínima contundència dela reacció d’UGT davant les retallades del Govern amb la gravetat i profunditatd’aquestes retallades? Quan tan dura és l’ofensiva del govern de CIU contra elsdrets dels treballadors, per què UGT manté invariable la seva quota convergent (ens expliquem: malgratla vinculació entre UGT i PSC, el sindicat té històricament un cert númerod’alliberats totals i parcials – fins i tot membres de la seva executiva – quesón militants i candidats de CDC i utilitzen la seva condició d’alliberats sindicalsper treballar en les campanyes electorals del seu partit)? Per què ni la Generalitat, nil’Ajuntament i/o la Diputació de Barcelona han presentat encara plans de reducciódel nombre d’alliberats sindicals? La resposta a totes aquestes preguntes ésbastant senzilla: actualment, a la mesa de negociació autèntica, aquella de laqual ningú ens informarà, tots estan tantejant les forces de l’altra part iamenaçant. Els uns amb que la seva combativitat serà proporcional a ladisminució d’hores sindicals, i els altres amb que la retallada d’hores esmodularà segons l’actitud del seu interlocutor a les meses de negociacióoficials.

Quins gestos dels que ha demanat l’Administració a UGT afectendirectament a Presons? D’una banda, els merament econòmics: no cal estendre’ssobre el milionari estalvi que suposaria la reducció de les quanties que percebem pel PIPE i el PINHO. Parlem dereducció perquè aquest és un dels escenaris amb què es treballa en aquestesnegociacions: l’Administració posa sobre la taula (a les reunions oficials)l’eliminació d’aquests complements, UGT es mostra molt indignada, convoca unaconcentració de delegats i... aconsegueix que en comptes de perdre aquestscomplements només ens els retallin. D’altra banda, hi han reclamacions per partde l’Administració de caràcter més estratègic. Històricament, Funció Públicas’ha oposat a moltes millores aconseguides a Presons per por que servissin dereferent a d’altres col·lectius i sectors. Què ha posat sobre la taula (nooficial)?: exclusió del personal administratiu i auxiliars administratius del’àmbit de negociació del personal penitenciari, adequació de l’horari delpersonal d’oficines als horaris normals de la resta de departaments de la Generalitat,eliminació de l’acumulació de jornada als àmbits d’administració irehabilitació, desaparició en futurs acords de qualsevol referència a lapromoció en el propi lloc...

Sembla ser que les negociacions van per bon camí (és a dir, terriblement mal pels treballadors itreballadores) i pot ser que aviat comprovem com les mínimes retallades d’horesi alliberats sindicals  sofertes fins araper UGT es reverteixen.

En aquest context, resulta particularment ofensiu el pamfletque amb el títol de Unitat davant lesretallades ha perpetrat UGT. Fidels al lema que millor els defineix (fetsno, paraules), ens tornen a explicar tot el contrari del que estan fent:

-  Com poden parlard’unitat dels treballadors els qui han trencat i destrossat el Sindicat dePresons?

-  Com tenen la pocavergonya de parlar de neteges ètniques i de que l’Administració vol fer foramolts treballadors i treballadores els qui han pactat l’expulsió de més de 200interins i interines (expulsions que, al contrari del que ens volien fercreure, no s’han acabat i continuaran properament)?

-   Com poden acusar elsequips directius de forçar la incoació d’expedients disciplinaris, quan elsecretari d’organització de la FSP-UGT ha denunciat treballadors penitenciaris en nom de laseva organització i ha instat l’obertura d’expedients i informacions reservadescontra ells pel fet d’haver gosat dissentir de la línia d’ UGT?

-  Com poden dir que lesconquestes que enumeren avalen la seva tasca sindical? Algú és capaç de dir enquina d’aquestes conquestes van tenir algun paper els actuals responsables dela delegació d’UGT a Presons? És especialment immoral que se les vulguinapropiar els qui, complint les consignes d’una cúpula sindical que mai va estard’acord amb elles, han forçat la marxa del sindicat dels delegats que si quehan participat en totes i cadascuna d’aquestes conquestes.

Quin és el sentit real d’aquest escrit?: enviar un missatge al’Administració. El missatge de que no consentiran més retallades?: no. Com hemdit, la negociació sobre el futur de les nostres condicions no es realitzaentre els sindicats de presons i el departament de Justícia, sinó entre lacúpula d’UGT i el departament de Governació dins de la seva negociació sobrehores i alliberats sindicals.

Per entendre l’autèntic missatge que es vol enviar al’Administració penitenciària, hem de tenir en compte el greu desgast sofertper UGT en el nostre sector des del cop d’estat intern que al mes de gener vadestruir el Sindicat de Presons. Com ha intentat frenar l’allau de baixes?:exigint a l’Administració mà dura contra els discrepants. Recordarem algunsfets:

-  La denúncia contra elsseus ex-delegats disconformes amb la pèrdua d’autonomia del que va ser elsindicat de Presons d’UGT  i els intentsde que l’Administració impedís la continuïtat de blogs i pàgines web crítics amb aquell sindicat.

-  Les pressions fetesper UGT per a què es prohibís l’assemblea de treballadors de la Model i per a què esprenguessin mesures disciplinàries contra els promotors.

-  La presència permanentdel màxim responsable d’UGT Presons (o, per ser més exactes, de l’home de palladel sindicat social-liberal a Presons), Xavier M., al gabinet de crisiinstal·lat al C.P. Quatre Camins per intentar impedir la realització del’assemblea conjunta de treballadors d’aquell centre i del C.P. Joves. Sónmoltes les persones que encara recorden els seus comentaris intimidadors sobreles possibles responsabilitats en que incorrerien no només els promotors, sinó també els assistents.

-  Les insistentstrucades a la Direcció Generald’aquella mateixa persona, en Xavier M., exigint de forma quasi histèrica ques’obligués a retirar del C.P. Quatre Camins els fulls de recollida designatures en què es demanava (quina ingenuïtat!) que el seu sindicat ajudés ala cobertura dels serveis renunciant a l’ús de part de les moltes horessindicals de què gaudeix a Presons.

UGT responsabilitza l’Administració per no haver estat, en laseva opinió, prou dura, convençuts com estan els responsables d’aquell sindicatde que el seu desgast es frenarà sin aconsegueixen callar les veus crítiques.L’autèntica clau de l’escrit d’UGT es troba realment en la frase en què acusal’Administració de que dona cobertura ainiciatives que intenten trencar el front comú i la unitat que sempre hemdemostrat. Trencar el front comú i la unitat és, evidentment, discrepard’UGT, i donar cobertura a aquestes perverses iniciatives és no haver aplicatuna repressió tan contundent, extensa i implacable com la que li demanava UGT.

Aquest és, recordeu-lo, l’autèntic missatge d’UGT en aquestescrit a l’Administració: no està satisfeta amb el que considera insuficientimplicació d’aquesta en la repressió dels qui dissenteixen del sindicat. Laresta de l’escrit és el que ja hem dit (fets no, paraules): pura retòrica per aquè els no iniciats es perdin i nocaptin el que realment estan demanant.

Encara és difícil saber com acabaran totes aquestesnegociacions creuades (hores sindicals, PINHO, PIPE, horaris, exigència de màdura) però apuntarem, per acabar, un parell de fets objectius a valorarconjuntament amb el que ja us hem explicat: a UGT no l’interessa trencartotalment la baralla amb qui li paga les factures, i al govern, sempre que elsindicat és mostri raonable i flexible (és a dir, disposat a entendre ques’han de tocar els nostres drets i, sobre tot, les nostres retribucions) tampocl’interessa que es debiliti fins al punt de deixar forat per a què sorgeixinforces mnys disposades a deixar-se domesticar.

L’únic termòmetre de què disposarem els treballadors i lestreballadores durant les properes setmanes seran l’evolució dels crèditshoraris d’UGT i la intensitat de l’activitat repressora de l’Administraciócontra els col·lectius que es desmarquin de la línia d’aquell sindicat.

I, sobre tot, recordeu: quan s’acabi aquest procés i sapiguemel total de diners que ens hem deixat pel camí, hauríem d’exigir que es facipúblic el nombre total d’alliberats i d’hores sindicals d’UGT, Així, com amínim, podrem calcular quin preu hem pagat cadascú de nosaltres per cadaalliberat i hora sindical. A veure si a algú li segueixen quedant ganes decontinuar pagant la quota...

CRÍTIC-S (Col·lectiu Crític Sindical)

Barcelona, 19 d’octubre de 2011

Comprometre'ns

COMPROMETRE'NS

Després de veure l'article: Els sindicats denuncien horaris maratonians i sense descansos al blog de CENTRE PENITENCIARI BRIANS-1, m'agradaria fer una crida al col·lectiu de presons.

Per la meva banda l'any passat em vaig negar a fer hores extres, com cada any he fet, però puc donar noms i cognoms dels 'sindicalistes' que van fer-les fins la sacietat l'any passat. Baixaven la cara quan se'ls deia que deixessin de fer-les, que es fes publicitat a la resta de la plantilla per a deixar-les de fer i de aquesta manera es faria pressió a l'administració per a que posessin a més gent. No escriuré cap nom per les següents raons:

A- L'administrador/a o administradors/és no publicaran aquest comentari i, si ho publiquessin, no vull que per culpa meva els serveis d'inspecció els cridin a declarar (encara que no m'estranyaria que els cridessin, la 'tordo' és molta 'tordo' sigui del sindicat que sigui, quan les seves dues neurones es troben i es barregen amb un Martini's Uff! surt l'explosió de glamur i llavors tota la seva gran inspiració és denunciar als companys).

B- Perquè estic fins als 'collons' que ens prenguin el pèl, perquè estic fins als 'collons' que es permetin el luxe de fer acusacions a la plantilla per dir el que pensa i el que sent, perquè estic fins als 'collons' que quatre gualdrapes, abraça-fanals, llepa-culs, grimpes i altra fauna beneïda, vulgui xuclar d'una vaca que ja té als pits molt secs i, perquè estic fins als 'collons' que nosaltres, els que ho sabem, no estiguem fent gens ni mica per evitar-ho.

El passat 8 de juliol CSI·F com és habitual en aquest sindicat, es despenja entonant el mea culpa oferint als interins ajuda. ARA?!, ara ja és tard cavallers i ho sabeu que és tard. Com la nota que vareu treure dels INFILTRATS, enviat sembla ser per un delegat vostre el passat 15 de juny del 2011, també sembla ser de joves i a través d'un correu electrònic amb remitent d'un tal: siverharley@hot il.com (no posaré el nom, ja he dit avanç que no ho faria, però també té nom fals, a més el de la Harley tothom sap qui és), que li preguntin a algun interí que ja no hi són amb nosaltres i estan al carrer com és venien els cursets, títols i a quant.

Que té a veure amb tot això, doncs bé la informació del correu era veraç i correcta, però el que no és correcte és, que després que l'emissor d'aquest correu s'adonés que ho havia enviat des del seu propi correu ho canviés per a què tots creguéssim que el correu pertanyia al de la moguda dels interins.

Quan es dóna una informació de manera particular està molt bé i no és discutible, però quan es dóna no vulguem dissimular l'origen.

El que em sembla patètic és que aquest sindicat no hagi fet res de res per defensar als interins i no hagi abanderat un enfrontament en contra de l'administració i en contra de la resta dels sindicats. Això sí, ara fan el càntic de sirenes amb el MEA CULPA. Quina poca vergonya teniu senyors.

D'altra banda ningú es puja al púlpit i s'erigeix cap visible o portaveu d'un grup per a començar una revolució en contra d'aquests sindicats de pacotilla. Fa temps portem dient i amenaçant amb donar-nos de baixa dels sindicats, fem-ho, cap dels sindicats actuals se salva,

DONEM-NOS DE BAIXA SINDICAL JA!

El que tingui por per allò dels expedients, que no es preocupi, tan sols cal parlar amb una empresa d'assegurances sobre aquest tema i es planteja per al col·lectiu i si algú a més té por pel tema de la representació jurídica, també existeixen gabinets especialitzats pagant un petita quota anual, semestral, trimestral i/o mensual. Amb la gran diferència que el que vulgui fer una denúncia al 'caco' de torn, pugui fer-ho, no com està passant ara amb els sindicats, que tan sols és de

DEFENSA JURÍDICA

Cal reorientar-nos, reformar-nos de nou i fins i tot qüestionar-nos on volem arribar i que volem fer, en definitiva

COMPROMETRE'NS

Salut,
Carlos C.P.

PS:

Si aquesta nota es publica ja sabem que el tal 'silverharley' i el '2 %'
no són administradors d'aquest blog, encara que, mirat des d'un altre punt de vista aquest blog és molt més seriós que alguna pàgina web d'algun sindicat. Ja m'he donat de baixa!

¡Donde las dan las toman!

Señor/res administrador/es: si consideran correcto este escrito, ruego lo publiquen en el blog.

Gracias.

Por causas ajenas a mi voluntad, he tenido conocimiento de la existencia de este blog, y por lo que voy comprobando se desprende el descontento de un colectivo hacia aquellos que teóricamente han de representarnos.

Parece ser que este hecho les está haciendo mucho daño, tanto, que utilizan argucias y mala praxis para paliar el miedo que sienten (porque son conscientes sin reconocerlo de su mala gestión), saben cual es el resultado de su trabajo sindical y cual será la respuesta, que se verá reflejada en la disminución de afiliados y veremos si llegaran al final de los cuatro años.

Como son tan prepotentes, se creen tan súper-mega importantes que cualquier tipo de alusión a su trabajo, para ellos, es como si fuese a titulo personal. El acoso y derribo lo están ejecutando sobre todos aquellos que en un pasado formaron parte del sindicato al que representan ahora.

Como bien dice “melapelanloscursillos”, este blog es público, no pertenece a ninguna ubicación corporativa y cada uno de los que en él hemos participado somos responsables de nuestros comentarios, y ya que existe la libertad de expresión, podemos decir lo que nos salga del forro, siempre que no se vulnere ninguna norma legal.

En todos los comentarios que he leído, y los he leído todos, no he visto ningún nombre real, es decir, tan sólo se hace alusión a personajes fictícios, sin utilizar nombres ni apellidos.

¡Pero mira tu por donde! Los personajes ficticios cobran vida propia y se sienten acosados, hasta el punto de llevar su queja y malestar al servicio de inspección, que sinceramente, creo que debería estar para cosas mucho más importantes que no para tomar declaración e investigar quienes son los administradores de este blog.

En estos tiempos de crisis y recortes ¿se tiene que utilizar dinero del erario público para estos temas de patio de colegio?, joder con los 'sindicaleros', están por encima del bien y del mal

¿Sabéis que es lo más curioso? Que estos personajes que se sienten tan afectados, han cometido y cometen los mismos “delitos” por los que ahora acusan a sus propios compañeros y afiliados.

Si, así es. Una de las representantes de uno de los sindicatos de clase, insultó a una compañera, se dirigió a su persona con un trato clasista y discriminatorio. Y lo hizo dando su nombre y condición. Lo hizo ante varios testigos que en cualquier momento podrían declarar que lo que se expone en estas líneas es cierto. Como estas cosas se saben a los dos segundos de haber ocurrido, a nadie se le ocurrió acudir al servicio de inspección y no solo porque no se tengan padrinos, sino porque que ese servicio está para otros menesteres, tampoco se acudió a ningún superior, dejando el tema como gajes del oficio. Evidentemente la persona afectada no se encontraba delante.

Aunque estas cosas “joden”, la reacción más normal evidentemente es la de no volver a tratar a ese tipo de personajes con la misma cordialidad y automáticamente pasar de ellos como de la mierda y san se acabó.

El que se llevaba folios, pasa sus comidas como dietas, las cuales son pagadas por los afiliados, tuvo la desfachatez de intentar negociar, cual venta de ”malocotones” en el mercadillo semanal, las dietas a uno de sus delegados, el cual utilizaba su propio teléfono móvil para realizar todas las gestiones con los afiliados y las encomendadas por el sindicato, además de pagar de su propio bolsillo las comidas cuando estaba realizando las citadas gestiones. El “gominas” en cuestión, le dijo al delegado afectado que no debía tener tanto orgullo por cobrar las dietas. ¿Trescientos y pico de euros pagados del bolsillo propio, es una cuestión de orgullo?.

Si siguen por esta línea se van a tener que gastar eso y más en tratamiento para la úlcera duodenal.

Evidentemente también hay testigos y documentación de este hecho.

Después de ver como se trata desde las altas esferas a estos 'personajillos' del tres al cuarto, algunos compañeros afectados por cuestiones similares se empiezan a cuestionar, sino otro tipo de acción legal..., porque compañeros,

¡¡¡DONDE LAS DAN LAS TOMAN!!!

Salud,

Hastalosmismisimos.com